CARLES HAC MOR

Té una copiosa obra poètica, d'assaig, narrative i inclasificable, inseminada en munts de revistes, publicacions i ediccion diverses en Catalunya.
ANTIGA DE GRUES

Superiors a la natura i a la humanitatper ningú no hi xiula quadre canviant
a les drassanes ella n'és la inspiradoraper aquesta via al mateix carreró
de forces en transformació prodigiosaper enllestir-ho et trauries la rampoina
si un vers suposa un indret esparracai desgasta una coma més m'estimes
les andròmines que enfurint-se haviadesat magarrufes farciment de rebava
i de talús al bell mig d'un miratgeon les divinitats abissals
talment en l'ofensa del coll uf sí benrepolida permet l'abús cau emergent
indefinit arquetípic somrient galdós.

TOT SALPANT AMB UN LLAGUT

Hi és esclafinyada com una coca
amb els espasmes tuixegosos
del reconeixement coagulació,
i per tot plegat pot servir
de poltre de tortura sexual.
A desgrat d'això, ara no comencéssiu
a bramar! D'edat igual o superior
a la d'uns sòcols amb anàglifs
climatèrics, uns angelots
--i pensem que els mestres
no són pas iniciadors
dels deixebles--, profetes
que no aspiren pas a ser
el bany més vaporós, no,
--dèiem--, figues tonificadores
de l'organisme, ja coques del tot,
sostenen allò que tenen ultrapassat
el saber: les ganes de saber més.

No hay comentarios: